● D’entre les crítiques, l’organització occitanista manifesta que la nova llei del català a l’escola « deixa completament desprotegida la llengua occitana ».
● El CAOC denuncia una política que posa en risc la unitat i la promoció de la llengua occitana.
● També critiquen el que consideren « una molt discutible repartició de les subvencions per a la promoció de l’occità a Catalunya ».
Barcelona, 13 de juliol. – El Cercle d’Agermanament Occitano-Català, l’associació de referència que vetlla per la llengua i la cultura occitanes a Catalunya i les relacions entre Catalunya i Occitània des de 1977, ha enviat una carta al President de la Generalitat, Pere Aragonès, per demanar-li formalment d’aturar i capgirar el que consideren que és una « reculada sense precedents » del Departament de Cultura del seu govern, liderat per la Consellera Natàlia Garriga –del mateix partit que el Molt Honorable President Aragonès, ERC – en matèria de protecció i promoció de la llengua occitana.
En la missiva, l’associació occitanista exposa algunes qüestions que consideren inacceptables i que « van en la línia oposada de la Llei de l’occità que va promoure el vostre partit l’any 2010 ». Una de les crítiques té a veure amb la polèmica nova « llei del català a l’escola”. Segons el President del CAOC, Francesc Sánchez i Garcia, « la nova llei fa amb l’occità el mateix que l’Estat espanyol fa cada dia amb el català: tractar-lo de llengua de segona ». Per il·lustrar-ho, Sánchez explica que la nova llei no equipara el tractament del català a les escoles del Principat amb el de l’occità a les escoles d’Aran, sinó que, mentre estableix el català com a llengua vehicular als centres de Catalunya, en el cas de l’occità a l’Aran diu, merament, que se n’haurà de garantir « l’aprenentatge i l’ús curricular i educatiu habitual », sense fer cap esment al seu rol de llengua vehicular. « Això ja ha començat a tenir els primers efectes. Segurament per deixadesa o per descuit, per primer cop des de feia dècades, les escoles d’Aran han rebut unes instruccions de la Conselleria d’Educació que els diuen que la llengua vehicular a les escoles d’Aran ha de ser el català ». Per al CAOC, aquestes errades es deuen a una manca de sensibilitat intolerable envers l’altra llengua pròpia de Catalunya.
Més enllà de les escoles d’Aran, el CAOC també considera que la nova llei del català a l’escola era una ocasió perfecta per fer efectiu l’article de la Llei de l’occità de 2010 que fixa que « el coneixement de la realitat lingüística, històrica i cultural d’Aran, i la seva connexió amb la llengua, la història i la cultura occitanes » han de formar part del currículum educatiu de l’etapa obligatòria a totes les escoles de Catalunya. « Per què el vostre govern no ha vist que la nova llei era una bona ocasió per reforçar la idea que l’occità, com a llengua oficial, ha de ser també present en l’ensenyament arreu del país? », clama Sánchez.
L’altre punt de la carta enviada a Aragonès fa referència a la línia de subvencions de la Secretaria de Política Lingüística –depenent de la Conselleria de Cultura– dedicada al foment de les activitats de promoció i ensenyament de la llengua i la cultura occitanes a Catalunya. En aquest aspecte, el CAOC denuncia una política d’insuficiència pressupostària i de tria esbiaixada de les subvencions atorgades: « per primer cop des de fa més de deu anys, al CAOC hem vist retallada dràsticament la subvenció que rebem per a l’organització de cursos de llengua occitana a Catalunya », denuncia el President a la carta, que explica que si la situació no s’arregla « no podrem garantir els cursos d’occità actuals ». I des de Política Lingüística, se’ns ha insinuat oralment que la reducció per a les properes convocatòries de la quantitat atorgada encara serà superior.
Segons Sánchez, aquesta reducció no és atzarosa i es deu a dues qüestions. D’una banda, que mentre el Departament de Cultura es troba en un moment d’expansió pressupostària, la línia de subvenció per a les activitats de foment de l’occità no s’ha incrementat en la quantitat necessària i suficient, per bé que les iniciatives candidates a rebre subvencions han anat creixent. En aquest sentit, Sánchez manifesta que « no som els únics que hem sortit perjudicats de la darrera convocatòria. Projectes de país tant importants com la programació occitana del Barnasants, la revista Sapiéncia, o el projecte Ò.C. Brigada Internacional han estat incomprensiblement exclosos d’aquesta convocatòria ». Però la segona raó que, segons el CAOC, explica aquesta situació la consideren encara més greu. Sánchez explica en la carta que sembla que « el Departament de Cultura i de la Secretaria de Política Lingüística han decidit apostar només per a aquells projectes centrats exclusivament en la promoció de la varietat aranesa, i no pas pel conjunt de la llengua occitana », tal com fa el CAOC des de fa 45 anys.
Segons l’associació occitanista, això s’explica perquè des del govern sembla que « no han cregut mai en la unitat de la llengua occitana. Volen fer amb l’aranès, sense dir-ho, el mateix que alguns partits espanyols intenten fer obertament de fa dècades amb el català a València o a les Illes Balears. El més trist és que una Conselleria de Cultura en mans d’ERC, partit a qui devem el reconeixement de l’occità com a llengua oficial a Catalunya, ara mantingui aquestes actituds, per perjudicar organitzacions i projectes com el CAOC ».
Per tot això, el CAOC sol·licita per carta al President Aragonès « una reunió al més alt nivell » per reconduir unes polítiques que a l’entitat consideren « regressives » per a la llengua i la cultura pròpies d’Aran i del conjunt dels catalans.