L’establiment public CIRDÒC-Institut occitan de cultura deten dos labèls nacionals que son una reconeissença bèla de son accion scientifica al servici de la cultura occitana. D’en primièr lo labèl colleccion d’excelléncia que li decerniguèt lo gropament d’interès scientific CollEx-Persée en 2021. Una capitada ligada a un trabalh que comencèt en 1975 amb la creacion del CIDÒ jos l’iniciativa geniala de l’Ives Roqueta : la de crear un luòc de referéncia que poguèsse reünir la documentacion e los archius occitans. Entre aquisicions e donacions, mercés al trabalh minuciós dels bibliotecaris e archivistas que se son succedits sul talhièr, se conserva sul siti de Besièrs 120 fonzes d’archius, 2 350 periodicas (almanacs, revistas, diaris …), 1 235 manuscrits, 58 fonzes d’imatges fixes, 38 fonzes audiovisuals, 2 500 enregistraments sonòrs e autras pèças e objèctes remirables. De mai, totjorn dins l’esperit dels fondators, l’ensemble es en consultacion liura sus plaça e progressivament mes en linha sus la mediatèca numerica del portal Occitanica. |
En segond, lo labèl d’Etnopòle (ressorsas e recèrca en etnologia) que lo Ministèri de la Cultura creèt en 1999 e que balhèt a l’InÒc Aquitània en 2014 per son òbra d’inventari e de mediacion del PCI amb un ròtle de cap de fila, notadament alentorn del repertòri nacional de la praticas PCI-Lab.fr. E, dempuèi lo cambiament d’estatut, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís lo desplegament de l’activitat en particulièr alentorn de l’etnografia musicala e de l’oralitat (amb rencontres, formacions seminaris, exposicions, programas europèus) amb una valorizacion sus Internet que d’ara se trapa en particular dins la rubrica Mondes d’Occitanica. Aquestes labèls son a l’encòp l’expression d’un professionalisme, d’una utilitat publica e d’una excelléncia al servici de l’excepcion culturala occitana, de sa memòria e de son avenidor. Edito Letra del CIRDOC |