Val d’Aran: estabilitat ena coneishença der occitan mès enjòcs creishenti en usatge sociau
Era Generalitat de Catalonha presentèc ager dimèrcles en Vielha (Castièro) es resultats dera Enquèsta d’Usatges Lingüistics dera Populacion (EULP) 2023 en Aran, un estudi que confirme era relativa estabilitat dera coneishença der occitan en país de cap de Garona mès que senhale tanben enjòcs importanti en sòn usatge sociau, sustot en un contèxt demografic en plea transformacion.
Entre 2018 e 2023, era Val d’Aran a experimentat un aument notable dera populacion neishuda en estrangèr, que ja represente eth 24,5% deth totau des abitants. Es neishudi en Aran se mantien ath torn deth 35%, mès era pression demografica influís enes usatges lingüistics. Totun, eth sistèma educatiu contribuís a estabilizar era coneishença dera lengua entre es joens.
En chifres globaus, eth 79,7% dera populacion declare compréner er aranés, eth 53,6% lo sap parlar, eth 63,7% lo sap liéger e eth 39,4% lo sap escríuer. Es variacions per arrepòrt ar an 2018 son leugères, damb ua baishada sustot mercada ena escritura. En çò que tanh ar usatge sociau, er occitan se place en 23,5% coma lengua iniciau deth temps qu’ei era lengua abituau deth 23,4% e lengua d’identificacion deth 29,5%. En nombres absoluts, parlen aranés abituaument ues 2200 persones.
Era enquèsta confirme eth fòrt estacament ara lengua entre es neishudi en Aran: lèu dus tèrci an er occitan coma lengua iniciau e eth 60,4% l’empleguen abituaument. Tanben se destaque ua transmission intergeneracionau que non retrocedís e ua creishença dera combinacion der occitan aranés damb d’autes lengües entre es joens coma lengua d’identificacion.
Totun, er usatge contunhe d’èster baish en encastres estrategics coma eth gran comèrç, eth sistèma sanitari e es administracions non locaus, e eth nombre de persones que hèn un usatge intensiu der aranés s’a redusit enes darrèri ans.
Era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran s’an engatjat a agranir es espacis d’usatge dera lengua, refortir-ne er aprendissatge des migrants e promòir-ne era preséncia entre es joens, en hilats sociaus e ena rèsta der encastre digitau.