L’uniformizacion e lo centralisme de la republica francesa non s’aplica pas a totas las regions de la republica. L’estat central deguèt negociar l’estatut d’unas regions fàcia a las realitats dels territòris e de las reivindicacions, sovent radicalas dels abitants, en particular pels territòris franceses d’oltra mar o la Corsèga. Per contra, l’estatut lingüistic demòra identic per totas las regions, a saber la discriminacion sistematica de las lengas diferentas del francés.
La revision constitucionala de 2003 relativa a l’organizacion descentralizada de la Republica ratifica l’existéncia de regims juridics diferents per las regions de França, en particular per l’oltra mar francés e Corsega.
Per contra, l’interpretacion pel conselh constitucional de l’article 2 de la constitucion de 1994 segon lo qual “la lenga de la Republica es lo francés” es utilizat per censurar la preséncia de las lengas istoricas de totas las regions administrativas francesas dins l’espaci social, cultural, educatiu.
Tres regions de l’actuala Vena republica francesa an un estatut d’autonomia, definit per la lei, en seguida de revisions constitucionalas propausadas per lo govèrn francés:
- Polinesia Francesa
- Canaquia (Nòva Caledonia)
- Corsèga
Lor estatut d’autonomia es la resulta d’una fòrta revendicacion publica, e de còps violentas, e d’una representacion politica dins l’assemblada regionala de partits autonomistas e independentistas, que pòdon èsser majoritaris segon las eleccions.
Aqueles estatuts d’autonomia permeton d’elaborar de reglaments adaptat al desvolopament local, a l’exclusion de las matèrias regalianas. Aquelas regions autonòmas an un conselh executiu amb una presidéncia de region diferenta de la presidéncia de l’assemblada. Aital, coma dins força democracias modèrnas, es l’assemblada dels elegits que trabalha a l’elaboracion dels reglaments e non l’executiu.
Ne parlarem al collòqui sus l’autonomia d’Occitània que se tendrà lo dissabte 27 de genièr, a Narbo
