Milers de seguidors de l’ex-president brasiler Jair Bolsonaro han culminat avui l’assalt a les institucions que feia més de dos mesos que reclamaven als carrers. Les seus del congrés, de la presidència i del Tribunal Suprem han estat assaltats per manifestants que demanen una intervenció militar i la deposició de Luiz Inácio Lula da Silva, a qui no reconeixen legitimitat.Tot això que ha passat deriva del procés electoral, quan Bolsonaro i Lula es van enfrontar a dues voltes per una presidència que el primer entenia que només podia ser seva. Bolsonaro va agitar sense proves sospites de frau electoral i va guardar un silenci inèdit quan van tancar els col·legis el 30 d’octubre i les urnes no li van donar la raó.
Hi va haver menys de dos punts de diferència entre tots dos candidats i el mandatari sortint va obtenir 58,2 milions de vots, més que no pas quatre anys abans, cosa que explicava fins a quin punt continuava essent un dirigent popular entre un ampli sector de votants; bé per convenciment dels seus dogmes ultraconservadors, bé per animadversió envers Lula i tot allò que representa el Partit dels Treballadors (PT).
El silenci de Bolsonaro després del tancament dels col·legis electorals va donar peu a una onada de protestes amb carreteres blocades. Van passar uns quants dies fins que el president sortint es va comprometre a emprendre la transició, però amb la boca petita i sense reconèixer manifestament que havia estat derrotat –encara avui no ho ha reconegut.
Lula va prometre que al començament del mandat prendria mesures contra els qui encara es neguen a reconèixer-li la victòria, en un moment en què grups de bolsonaristes continuaven reclamant davant les casernes una intervenció de les forces armades. També s’han fet operacions per desarticular suposats plans violents.
Bolsonaro mateix va sortir del país abans del canvi de comandament, el primer de gener, d’una manera estranya. Alguns mitjans de comunicació locals ho van atribuir al temor d’una possible mesura contra ell. Envoltat d’assessors, va anar cap a Florida, on és encara, i no ha donat mostres de tornar aviat.
L’ombra de Trump
L’elecció de Florida com a destinació ocasional no semblava casual, tenint en compte que hi té la mansió el seu amic i aliat polític Donald Trump. Ara, les semblances entre els discursos de Bolsonaro i Trump s’enfilen a un altre nivell, perquè són seguidors de tots dos que han dut a terme sengles atacs al congrés, amb dos anys de diferència.
Si el 6 de gener de 2021 centenars de trumpistes van irrompre al Capitoli per qüestionar la victòria electoral del demòcrata Joe Biden, avui, 8 de gener de 2023, han estat els bolsonaristes que han prova de prendre’s la justícia política pel seu compte, per bé que en aquest cas amb atacs coordinats contra unes altres institucions a Brasília.
Com aleshores, també hi ha hagut el silenci del principal instigador de les mobilitzacions, per acció o per omissió. Bolsonaro, abans d’anar-se’n del Brasil, sí que va provar de desmarcar-se de complots terroristes atribuïts a alguns simpatitzants radicals, però també va criticar que es volgués demonitzar la seva base política. Van ser les seves darreres declaracions, publicades el 30 de desembre per internet.
Vilaweb.cat