Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó ja són a Catalunya. Com ja va fer primer Carles Puigdemont i Clara Ponsatí i després Valtònyc, a primera hora del matí els exiliats han volgut passar la Porta dels Països Catalans, a Salses (Rosselló), que marca el límit septentrional del país. Una manera de dir que això ja està, que ja poden tornar a casa. Amb una forta tramuntana que bufava, els esperava Lluís Puig –que, com Carles Puigdemont i Toni Comín, encara no pot tornar a casa– i una nodrida representació independentista que anava de Jordi Turull a Anna Gabriel passant per Xavier Antich, Teresa Jordà i nombrosos amics i coneguts dels exiliats. Aplaudiments, abraçades i a continuar la ruta, en una àmplia comitiva de cotxes per a passar plegats la frontera de l’estat espanyol, aquell del qual havien escapat per la imprevisibilitat judicial i que, irònicament, ha arxivat la investigació per terrorisme contra tots de manera també imprevisible. El jutge Manuel García-Castellón, el que va retorçar una causa que tenia adormida per fer-la sortir de l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, es va descomptar d’un dia i va cometre un error fatal que ha dut el procés judicial a un atzucac sense cap més camí que arxivar el cas. Si en unes altres causes els jutges breguen per no aplicar l’amnistia, la seva s’ha ensorrat com un castell de cartes. VilaWeb.cat
