Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent

Aquelas montanhas… Amb motiu dels 100 anys del Libre dels ausèls d’Antonin Perbòsc i de la revista Òc

És en coincidència amb els cent anys de la publicació del Libre dels ausèls d’Antonin Perbòsc, el 1924, així com de l’arrencada a Tolosa de la col·laboració occitanocatalana, que es concretarà de primer en la revista Òc, que enguany us convidem a resseguir la vida i l’obra d’un dels poetes i activistes culturals occitans més importants del segle XX.
Així, doncs, abordarem el seu llegat com a etnògraf, contaire, pedagog, estudiós de la llengua i occitanista, alhora que repassarem en detall la seva rica producció poètica.
I, alhora, a l’últim tram de cada sessió, refarem els camins que en els anys d’entreguerres va emprendre l’occitanisme naixent, enllà del culte mistralià i l’empantenagament ideològic del Felibritge, en estreta col·laboració amb els catalans.
Cadascuna de les sessions comptarà amb un dossier informatiu i una selecció de textos, projeccions i audicions.

Antonin Perbòsc: 1860-1893
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
dia 17, de 3 a 4 del capvespre
Acompanyarem Antonin Perbòsc en els seus anys de formació i encaminament, tot parant atenció als models en què s’emmirallà: del mistralisme a l’albigeisme federalista dels felibres rojos de La Lauseta, com August Fourès o Loís Xavièr de Ricard.
També considerarem la seva amistat amb Prospèr Estieu, la participació de tots dos en diverses escoles felibrenques, com ara l’Escòla Audenca i l’Escòla Mondina, i la constitució al País de Foix de l’Escòla de Montsegur, de la qual serà portantveu la revista Mount-Segur.
Quant a la seva producció literària, llegirem passatges de Remembrança i Lo gòt occitan, tots dos publicats el 1902.

Antonin Perbòsc: 1893-1908
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
dia 18, de 3 a 4 del capvespre
Arran dels quinze anys passats com a mestre de minyons a Combarogèr, a la Gascunya tolosana, ens interessarem per les seves propostes pedagògiques i la passió amb què es lliurà a la recerca etnogràfica, amb la constitució de la Societat Tradicionista de Combarogèr, formada pels seus alumnes. Alhora que, pel que fa a les seves propostes de reforma de la grafia de la llengua i depuració del lèxic, llegirem el manifest Fòc nòu i repassarem la polèmica dita ‘dels alquimistes’, que va enfrontar-lo al Felibritge oficial.
També l’acompanyarem en la seva relació amb els catalans, que va traduir-se el 1905 en la revista Occitània, i en la progressiva articulació d’un ideari occitanista des de les pàgines d’aquesta publicació.
I en llegirem alguns sonets del recull L’arada (1906), a més de passatges del poema èpic Guilhèm de Tolosa (1908) i contes de l’aplec Au país de la gata blanca, que el 1905 Miquel Ventura va versionar en català.

Antonin Perbòsc: 1908-1924
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
dia 19, de 3 a 4 del capvespre
La instal·lació a partir del 1912 a Montalban, com a bibliotecari municipal, obre un període en què Perbòsc es pot dedicar amb més braó a la seva activitat com a editor—publicarà obres d’Emmanuel Delbousquet i Pau Froment, entre d’altres—, alhora que estableix relació amb creadors i intel·lectuals afins a les seves propostes, com ara els escriptors Justin Besson, Filadèlfa de Gerda i Arsèni Vermenosa, l’escultor Antòni Bordèla, el pintor Joan-Pau Laurens, el músic Deodat de Severac etc.
És en aquests anys de plenitud, però, que aborda l’ambiciós projecte de recreació literària del patrimoni popular, amb reculls com La debanadora (1924), l’esplèndid Libre dels ausèls (1924) o les moltes contalles facecioses en vers, confegides durant els anys de guerra i enviades als seus antics alumnes que eren a les trinxeres.

Antonin Perbòsc: 1924-1932
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
dia 21, de 3 a 4 del capvespre
Els anys de postguerra ens permetran de resseguir la participació de Perbòsc a la Lliga de la Pàtria Meridional i els diversos programes d’actuació endegats, però també amb motiu de la polèmica pel que fa a la llengua a l’ensenyament, que es traduí en la sèrie d’articles Les langues de France à l’école (1925).
És ara quan el vell poeta entra en relació amb els caps de colla de l’occitanisme emergent, com Ismaèl Girard i Camil Solà, que a Tolosa col·laboren decididament amb els republicans catalans exiliats.
Literàriament, el seu interès per la cultura popular en totes les seves manifestacions, entre les quals el folklore eròtic, és evident en reculls com Psophos: Contes, burlas e petòfias de tot vent (1925), el Segond libre dels ausèls (1930) i l’inèdit fins fa ben poc Istorietas del tucolet.

Antonin Perbòsc: 1932-1944
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
dia 22, de 3 a 4 del capvespre
Dels darrers anys, ja jubilat, en seguirem el mestratge poètic i la relació epistolar que mantingué amb la poetessa Loïsa Paulin, a més de la gran summa poètica en què treballava tenaçament i que, malauradament, no pogué enllestir: el Libre del Campèstre, publicat pòstumament.
I en llegirem l’«Estampèl» al Joan de l’Ors (1936) de Valèri Bernard, una selecció dels Fablèls calhòls (1936) i algunes composicions del Libre del Campèstre.

Introducció a l’occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic

L’adscripció gal·loromànica del català ja hauria de ser una qüestió assumida de manera general (més enllà d’estèrils polèmiques del passat), tenint en compte la proximitat genètica i tipològica d’aquesta llengua amb l’occità, el francoprovençal, el francès o les varietats gal·loitàliques. Tanmateix, no hi ha cap mena de dubte que la llengua amb la qual el català presenta més afinitats és sobretot l’occità, fins al punt que alguns filòlegs havien vist al sud de Salses una versió meridional de la mateixa llengua d’oc. Avui, en què aquestes posicions ja estan extingides, no podem negar tampoc l’evidència lingüística: l’occità i el català, manllevant els mots del gran Joan Coromines, són llengües bessones que han patit un progressiu allunyament, provocat sobretot per condicionants sociolingüístics diferents. Tanmateix, continuen compartint el mateix codi genètic fins al punt que es poden considerar com un subgrup específic en el conjunt de les llengües romàniques, la qual cosa posa en evidència que és difícil de conèixer bé qualsevol de les dues branques del diasistema si al mateix temps no es coneix mínimament l’altra.
Aquest curs, que compta sis sessions, té un doble enfocament. D’una banda, s’abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana: la seua caracterització lingüística (i els seus vincles amb el català), la situació social que viu actualment, la diversitat dels dialectes que l’integren (des de Niça a Bordeus) i el procés de codificació i d’estandardització que ha viscut en els darrers cent anys. D’una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l’objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l’occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.

La llengua occitana avui: situació sociolingüística
per AITOR CARRERA (Càtedra d’Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 17, de les 4 a les 5 del capvespre

L’occità i el català. Llengües bessones, llengües per elaboració?
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

Diversitat territorial, codificació i estandardització de la llengua occitana
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions bàsiques de morfologia i lèxic. Expressions quotidianes
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre

Un cas particular en el conjunt occità: la Vall d’Aran.
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 22, de les 4 a les 5 del capvespre