Langue catalane : Malherbe et Delga, dix ans de grands discours pour une langue aux moyens dérisoires
Depuis dix ans, Carole Delga, présidente de la Région Occitanie, et Hermeline Malherbe, présidente du Département des Pyrénées-Orientales, affichent leur volonté de soutenir la langue catalane. Pourtant, lorsque l’on examine les moyens réellement consacrés à cette action, le constat est tout autre : l’écart entre les discours et les actes est considérable.
L’Office Public de la Langue Catalane (OPLC), présenté comme l’outil central de promotion du catalan, dispose d’un budget annuel de seulement 367 000 euros. Une part importante de ces moyens est absorbée par le fonctionnement même de la structure, notamment les dépenses liées au personnel et à son organisation, limitant fortement les capacités d’action de l’OPLC pour mener des projets d’envergure et renforcer durablement la présence de la langue catalane.
La comparaison avec le Pays Basque est particulièrement révélatrice.
L’Office Public de la Langue Basque (OPLB) bénéficie d’un budget annuel de 4,7 millions d’euros, dont 1,2 million financé par l’État, soit environ treize fois le budget annuel de l’OPLC. À l’inverse, l’OPLC ne bénéficie quasiment pas de financement direct de l’État. Pourtant, le Pays Basque nord compte environ 320 000 habitants, contre près de 500 000 en Pays Catalan.
Rapporté à la population, l’écart est encore plus important : les moyens consacrés à la langue basque représentent environ 14 euros par habitant et par an, contre moins d’un euro par habitant pour la langue catalane.
Cette différence de moyens se traduit par une différence de capacité d’action. L’Office Public de la Langue Basque est un véritable opérateur de politique linguistique : il accompagne les collectivités, soutient l’enseignement bilingue et immersif, favorise la présence de l’euskara dans les médias, les administrations et les services publics, aide les associations et développe des outils pour renforcer l’usage quotidien de la langue.
Une langue ne se protège pas avec des discours, mais avec des actes, des compétences et des financements. Faute de moyens à la hauteur des enjeux, l’OPLC risque davantage d’accompagner le déclin du catalan que de contribuer à sa transmission et à son développement.
Vetaquí el nostre comunicat
Llengua catalana: Malherbe i Delga, deu anys de grans discursos per a una llengua amb uns recursos irrisoris
Des de fa deu anys, Carole Delga, presidenta de la Regió Occitània, i Hermeline Malherbe, presidenta del Departament dels Pirineus Orientals, manifesten la seva voluntat de donar suport a la llengua catalana. Tanmateix, quan s’examinen els recursos realment destinats a aquesta política, la realitat és ben diferent: la distància entre els discursos i els fets és considerable.
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), presentada com l’eina central per a la promoció del català, disposa d’un pressupost anual de només 367.000 euros. Una part important d’aquests recursos es destina al funcionament mateix de l’estructura, especialment a les despeses de personal i d’organització, fet que limita considerablement la capacitat d’actuació de l’OPLC per impulsar projectes d’envergadura i reforçar de manera duradora la presència de la llengua catalana.
La comparació amb el País Basc és especialment reveladora.
L’Oficina Pública de la Llengua Basca (OPLB) disposa d’un pressupost anual de 4,7 milions d’euros, dels quals 1,2 milions són finançats per l’Estat, és a dir, aproximadament tretze vegades el pressupost anual de l’OPLC. En canvi, l’OPLC pràcticament no rep finançament directe de l’Estat. Això malgrat que el País Basc del Nord té aproximadament 320.000 habitants, mentre que el País Català en té prop de 500.000.
Si es relacionen aquestes xifres amb la població, la diferència encara és més significativa: els recursos destinats a la llengua basca representen aproximadament 14 euros per habitant i any, mentre que els destinats a la llengua catalana no arriben a un euro per habitant.
Aquesta diferència de recursos es tradueix en una diferència de capacitat d’actuació. L’Oficina Pública de la Llengua Basca és un veritable operador de política lingüística: acompanya les administracions locals, dona suport a l’ensenyament bilingüe i d’immersió, fomenta la presència de l’eusquera als mitjans de comunicació, a les administracions i als serveis públics, ajuda les associacions i desenvolupa eines per reforçar l’ús quotidià de la llengua.
Una llengua no es protegeix amb discursos, sinó amb fets, competències i finançament. Sense uns recursos a l’altura dels reptes, l’OPLC corre el risc d’acompanyar més el declivi del català que no pas de contribuir a la seva transmissió i al seu desenvolupament.