L’objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.
Durant aquests anys s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer.
Recordem les últimes publicacions de L’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana: L’Occitan Estandard (2019), Diccionari aranès (2020), Gramatica dera occitan en aranés (2020), Es professionaus dera Sanitat ena Val d’Aran (2020) i la posada en funcionament de l’Aula dera Acadèmia (2020) que recull documents en vídeo de la normativa gramatical de l’occità, així com, darrerament, l’entrada a la pàgina de l’Enciclopèdia.cat del Diccionari d’aranés.
S’ha avançat, doncs, d’ençà que l’occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Si la llengua occitana és oficial a Catalunya, hauria de tenir molta més presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (i així donar exemple a altres mitjans televisius i radiofònics), i al sistema educatiu, ni que fos com a assignatura optativa a l’ensenyament. La població de la Val d’Aran pot aprendre aranès a l’escola, però no ho pot fer la resta d’infants i joves de Catalunya. Creiem que quan un idioma és oficial en un país o en una part del seu territori, cal que el conegui tota la població. Devem ser un dels pocs països del món, on no es facilita una de les llengües oficials com a assignatura en el sistema educatiu. Pensem en Bèlgica o Suïssa, on es pot aprendre les llengües dels altres sense problemes, o a Finlàndia, on la llengua sueca (segona llengua oficial de la República) és assignatura de tots els estudiants finlandesos.
Seria, doncs, interessant i necessari que es poguessin fer unes hores d’occità a les escoles per fer conèixer la llengua, la història i la cultura d’aquest país dels Pirineus. Creiem, també, que caldria més presència en mitjans audiovisuals com premsa, radio i televisió i mitjans informàtics, dedicant algun espai, article, programa setmanal…, a difondre la cultura, la geografia, la història, la literatura… No n’hi ha prou amb l’espai televisiu dedicat a donar les notícies en aranès en una franja horària que no pot escoltar tothom.
Ens sembla que seria la millor manera de tenir en compte totes les realitats identitàries i de fer amb els altres el que volem que facin amb la llengua catalana. Posats a reivindicar, es podrien reivindicar moltes coses; aquestes, creiem que poden ser possibles.
En nom de la Junta del CAOC.
Núria Comas Fornaguera
Presidenta CAOC